L'Ordre dels Francmaçons és una associació d'homes savis i virtuosos, i el seu objecte és viure en una perfecta igualtat, estar íntimament units per les llaços de l'estima, de la confiança i de l'amistat, sota la denominació de GERMANS, i estimular uns els altres la pràctica de les virtuts.
Segons aquesta definició, que apareix com a introducció en molts rituals tradicionals, és saviesa i interès de totes les Lògies el no admetre a la participació dels nostres Misteris més que aquells subjectes dignes de compartir tots aquests avantatges, d'atènyer l'objectiu proposat, i dels quals no hagin d'envermellir als ulls Maçons de tot l'Univers. Així, quan es tracta de l'admissió d'un Profà (aquesta paraula remunta a la més alta antiguitat i mai no ha significat altra cosa que la no admissió al Temple, als misteris - Profanum extrà templum - profà significa doncs «aquell que no és actualment admès» per oposició « al que està iniciat»), la Lògia a la qual és presentat ha de considerar : que donarà un membre a «l'associació general» i un Germà a cada membre ; que una vegada admès, els Maçons de tot l'Univers i de qualsevol estat, qualitat i condició que sigui, estaran obligats a reconèixer-lo com a tal ; que representa tant un honor per a la Lògia tot promovent la glòria i la prosperitat de l'Ordre, que aquest aspirant sigui digne de ser presentat a tots els Maçons; cal, finalment, que sobre el testimoni de la seva Lògia, mereixi ser acollit per tots els Germans com un home virtuós, com el seu Germà. Té dret, en aquesta qualitat, a la seva amistat més íntima. Per l'admissió del profà, la Lògia esdevé, moralment garant, envers tots els Maçons. El que implica una gran responsabilitat per als GG.·. presentadors i exclou la «carrera» de la quantitat en detriment de la qualitat.